2.- DOS MONUMENTS ANTAGÒNICS

                Amb puntualitat britànica, l’avió aterra a l’aeroport d’El Prat. I, amb puntualitat catalana, en Jordi,  rep el seu amic Andrew i el condueix a Barcelona. Just entrar a la Plaça d’Espanya, l’escocès queda impressionat per les desmesurades proporcions  de la font que la presideix. En adonar-se’n de l’impacte admiratiu dibuixat en el rostre de l’amic, en Jordi s’afanya a aclarir-li que el monument –un dels que ha descartat de la llista- no és significatiu de la ciutat.

                Però l’escocès no s’ho acaba de creure. No pot concebre que aquella enorme construcció ornamental, ubicada al centre d’una plaça monumental, no tingui cap significat per a Barcelona. I empès pel seu instint investigador, insta al seu amic que li faci cinc cèntims de les raons que impulsaren la seva construcció  i el què representa. En Jordi es sent assetjat per la insistent curiositat de l’Andrew i,  a contracor, cedeix a les seves pretensions.

               

Per situar-lo en el context històric li explica que la font deu l’existència a la urbanització de la zona Sants-Montjuïc per ubicar-hi les instal·lacions de l’Exposició Internacional de Barcelona celebrada l’any 1929.   Exposició que neix a partir d’un projecte promogut per l’arquitecte Josep Puig i Cadalfach per donar a conèixer la industria catalana a l’estranger. Després de vàries demores, les obres de les edificacions del certamen finalitzaren l’any 1923. Però l’Exposició no es va poder celebrar. Aquell mateix any, amb el consentiment del rei Alfons XIII, s’instaurà la Dictadura del General Primo de Rivera, la qual l’espanyolitzà per tal d’impedir que es projectés al mon  qualsevol signe d'identitat catalana.

                Així, postergà la seva celebració fins l’any 1929, per tal que coincidís amb l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, dispersant d’aquesta manera els expositors estrangers en detriment de la barcelonina; canvià el nom del Poble Espanyol, que originalment havia de ser Iberona (contracció d'Iber i Barcelona); donà nom a la Plaça d’Espanya; creà una comissió per construir en el seu centre el "monumento a la raza hispana"; i enderrocà les “Quatre Columnes”, monument, que simbolitzava les quatre barres de la bandera catalana, construït per l’arquitecte Puig i Cadafalch, el qual quedà exclòs del nou projecte de l’Exposició per les seves idees catalanistes. Finalment, la proposta de la comissió creada per en Primo de Rivera per erigir aquell monument, no va prosperar i va prevaler la de l’arquitecte Josep Maria Jujol de fer-hi la font que seria coneguda com la Font dels Tres Mars, donat que el seu autor hi volia simbolitzar els tres mars que envolten la Península Ibèrica.

               

 La font ,dissenyada per l’esmentat arquitecte, es va construir al centre de la plaça, on antigament s’aixecava la creu de terme que separava els municipis de Barcelona i del poble de Sants. Edificada sobre un estany de forma triangular, consta d’un templet amb tres fornícules amb grups escultòrics cadascuna - obra d’en Miquel Blay i dels germans Miquel i Llucià Oslé- que simbolitzen els rius que desemboquen als tres mars que envolten la Península Ibèrica: L’Ebre que ho fa al Mediterrani, el Guadalquivir i el Tajo que desemboquen a l’Atlàntic, i els rius que aboquen les aigües al Cantàbric. Als tres vèrtexs de l’estany hi ha tres grups escultòrics que representen els fruits i els dons de les aigües: l’Abundància, la Salut Pública i la Pesca i la Navegació. Adossades a les tres columnes del templet es poden veure vàries figures i emblemes: una creu amb Ramon Llull, Santa Teresa de Jesús i Sant Ignasi de Loiola, que representen la Religió; una espasa amb Pelai I, Jaume I i Isabel la Catòlica, que simbolitzen L’Heroisme; i un llibre amb Ausiàs Marc i Miguel de Cervantes, al·legòrics de les Arts. Remata l'obra un peveter  amb tres Victòries.

                -Després de les explicacions que m’has donat,  encara consideres que aquesta font no té cap significació per Barcelona? – Li etziba irònicament l’Andrew.

                Però en Jordi, ofuscat pel seu apassionament, no capta la ironia. D’un cop de volant rectifica la trajectòria del cotxe. Enfoca l’Avinguda de la reina Maria Cristina. Ascendeix per l'Avinguda Josep Ferrer i Guàrdia, i aparca el vehicle al costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Invita a l’Andrew a baixar de l’automòbil. Ambdós es dirigeixen a les Quatre Columnes d’en Puig i Cadafalch que, per iniciativa popular, l’any 2010 es van tornar a aixecar en el mateix lloc on es construïren  les enderrocades. I es situen davant d’elles.

                -Aquest sí que és un monument significatiu!- Afirma rotund en Jordi, tot assenyalant-les.- Simbolitza, amb la seva reconstrucció, el convenciment, la voluntat i la fermesa dels catalans per recuperar la llengua, la cultura i la identitat nacional.

               

El professor escocès se’n adona que entremig de les columnes veu, llunyana i nítida, la font de la Plaça d’Espanya. Els dos monuments, situats just un enfront de l’altra, s’alcen impertèrrits i majestuosos, observant-se. Un a cada extrem de l’ampla via de l’Avinguda de la reina Maria Cristina, com dues locomotores a punt de l’arrencada. I es pregunta: “Hi haurà xoc de trens?”