Davant del monument al general Prim giren
cua i reculen en direcció a la sortida del parc que dona a l’Avinguda del Marquès de l'Argentera. No es retiren perquè l’esperit del bel·licós militar els hagi escomès, sinó
per una raó més pacífica: tenen gana! Han sobrepassat amb escreix el límit del
què s’anomena horari europeu i l’Andrew –a més del rau-rau estomacal que el
mortifica- vol conèixer un dels restaurants més antics i famosos de Barcelona
que es troba a prop, sota unes voltes prou conegudes.
 |
| Voltes del Passeig Isabel II Foto: Francesc Dalmau |
Acceleren
el pas fins arribar al Pla de Palau. L’escocès frena en sec la marxa. Assenyala
la font que presideix la plaça i pregunta al seu amic a qui està dedicada. En
Jordi s’ho temia! És temia que l’aguda curiositat de l’Andrew no li passaria
inadvertit aquell insípid monument. La font, a banda de ser dels pocs exemples
conservats d'escultura monumental d'estil imperi, no ofereix cap interès
destacat. Per tant, no l’havia inclòs en l’itinerari de visites. Tanmateix, per
a ell sí que en té d’interès. La seva imatge el fa retrocedir als anys d’infantesa.
Als diumenges d’estiu quan, en companyia del seu pare, dalt dels tramvies 33 o
55, giravoltaven la font en direcció als banys de Sant Sebastià, a la
Barceloneta. Allà, el seu pare l’ensenyà a nedar. A estimar la mar. A respectar
els pescadors. I a admirar els grans mariners que havien escampat pel
Mediterrani la nostra llengua i la nostra cultura.
 |
| Font del Geni Català Foto: Francesc Dalmau |
La
veu persistent de l’escocès, reformulant la pregunta, el retorna a la realitat.
Per sort, preveient l’interès de l’amic vers el monument, se’n ha documentat. No
li ha estat fàcil. Però la informació que ha obtingut l’etziba ràpid.
La
monumental font –coneguda com “Font del Geni Català"- és obra de l'arquitecte Francesc
Daniel Molina, amb la col·laboració dels escultors Faust Baratta i Josep
Anicet Santigosa. Es va inaugurà el 1856 i es dedicà al VI marquès de Campo
Sagrado, Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, capità general de Catalunya
entre 1824-1827, per haver fet portar a Barcelona les aigües de la serra de
Montcada.
 |
| Adolescent Foto: Francesc Dalmau |
 |
| Cavalls de mar Foto: Francesc Dalmau |
Realitzada en marbre blanc, es compon d’un
alt pedestal sobre el que reposa l’estàtua d’un adolescent alat. Amb la mà
dreta sosté sobre el seu cap l’estrella del “Progrès” Amb l’esquerra agafa una
palma, símbol de la "Victòria", i al seu darrera hi ha un àncora i una roda
dentada, que representen la Tècnica. En un nivell inferior del basament, quatre
matrones sedents representen les quatre províncies en què fou dividida
Catalunya per les Corts de Cadis. En alternança amb les matrones, quatre caps
de lleó, de quines boques brollen unes cascades, representen els quatre
principals rius catalans (Ebre, Segre, Llobregat i Ter). El conjunt monumental
descansa sobre les aigües d’un estany on neden quatre cavalls de mar.
 |
| Matrones i lleons Foto: Francesc Dalmau |
En un principi, la font disposava d’instal·lació
de llums de gas que desaparegué a causa de les successives restauracions que
patí durant el segle XX. La més important: la duta després de la guerra per en
Frederic Marés.
La font de la plaça Palau a mi també em porta molts bons records de quan la meva mare ens duia a la meva germana i a mi als banys Orientals. Anar a la platja era una festa encara que tots recordem com era llavors. Els tranvies que agafàvem a la Rambla eren el 33, el 59 i el 64. Mai els oblidaré.
ResponElimina