17.- IMATGES DE SANT JORDI A BARCELONA

      Per a ell, el parc de Montjuïc és el saló on romanen part dels seus records d’infantesa, tot esperant que al seu pas siguin cridats per la memòria. La proximitat de la llar on visqué els seus primers vint-i-cinc anys, facilità que el parc esdevingués el pati de casa seva.

Foto: Francesc Dalmau

Era allà, essent un nadó, on la mare el duia a prendre del Sol per a què “li enfortís les cametes”. Era allà, essent preescolar, on terrejava intentant construir, amb una pala i una galleda de plàstic, febles i efímers castells medievals. Era allà, essent escolar, on jugava a pilota mirant d’emular el Messi d’aleshores, es a dir, el davanter Ladislao Kubala. I era allà, on a la primavera, aprofitant la festa dels dijous a la tarda, de la mà de la mare, anava a berenar el pa i xocolata per ella preparat.

                Del parc se’n coneix tots els indrets i racons: la Font del Gat, per on baixaven una noia i un soldat;  el teatre grec, on encara infant, assistí a una representació del “Juli Cèsar” de William Shakespeare; el Museu Arqueològic i el Nacional d’Art de Catalunya, entre quines sales el seu pare li descobrí els orígens del nostre país, l’apropà al món clàssic  i l’introduí en la sensibilitat romànica i gòtica; l’escultura de Sant Jordi cercant el drac, de totes les escampades pel parc, la seva preferida.

Foto: Francesc Dalmau

                Aturats a tocar  del pedestal del monument, els dos amics contemplen la formidable estàtua eqüestre del sant, obra d’en Josep Llimona. De totes les imatges representatives de la llegenda  del santificat cavaller, aquesta és, potser, la més original. El grup escultòric es compon  d’un genet nu cavalcant a pèl, inclinat sobre el seu costat dret en actitud de recerca de la bèstia maligna. Amb la mà destra sosté la llança, únic element ofensiu i defensiu del guerrer. El  drac és absent de l’escena, però la seva presència s’intueix, amenaçadora.

St. Jordi de la façana
principal Palau Generalitat

                   La seva condició de patró de Catalunya ha facilitat que la imatge de Sant Jordi s’hagi estès arreu del país, ja sigui en forma pictòrica, escultòrica o en relleus i tapissos. A Barcelona, i només al Palau de la Generalitat, se’n troben unes quantes: el relleu, obra d’Andreu Aleu i Teixidor, incrustat en una fornícula de la façana principal; el que va esculpir Pere Joan a la que dona al carrer del Bisbe; el sortidor de la font que el presideix el Pati dels Tarongers, obra de Frederic Galcerà; el tapís de la Capella de Sant Jordi; el de la font del claustre de la Catedral; l’estàtua pedestre davant de l’edifici de la Diputació; el relleu gravat sobre la porta principal de la casa Ametller, al Passeig de Gràcia, obra de l’Eusebi Arnau; i l’estàtua de tres metres d’alçada esculpida per en Josep Mª Subirachs, que presideix la nau principal del temple de la Sagrada Família.

                L’Andrew coneix sobradament  la llegenda  de Sant Jordi, també és el patró d’altres nacions europees com Anglaterra, Portugal o Grècia, però desconeix la relació que hi pot haver entre la celebració de la festa  del sant a Catalunya, amb la de la Rosa i  amb la Fira del Llibre.

Capella de St. Jordi
Palau de la Generalitat

Porta principal casa
Ametller

St. Jordi del claustre
de la Catedral

St. Jordi del Temple de
la Sagrada Família

                El seu amic i guia li comenta que  les dues primeres festivitats estan relacionades entre si des de fa més de cinc-cents anys. És al segle XV –li diu- que les Corts Catalanes decreten festiu el dia de Sant Jordi. La seva celebració tenia lloc a la capella del Palau de la Generalitat, on es repartien rams de flors a les dames que assistien a la funció religiosa que s’hi celebrava. Inicialment, la festa tenia un caràcter marcadament palatí i senyorívol.  Més tard, però, es popularitzà.  Es permeté al poble l’accés a la capella i s’autoritzà que la fira de les roses, que s’ubicava a la Plaça Sant Jaume i el carrer del Bisbe, s’estengués pel pati del Palau. Aquesta fira era anomenada “la fira dels enamorats”, donat que hi anaven les parelles de promesos, de nuvis i de casats de nou, per tal de seguir el costum que els homes obsequiessin a les seves parelles amb un ram de roses. Costum que s’ha perllongat fins als nostres dies. Així, la tradició ha convertit a Sant Jordi en el patró dels enamorats catalans, de la mateixa manera que Sant Valentí ho és dels enamorats dels països anglosaxons.

                La Festa del Llibre no té cap tradició. El seu origen és molt més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926. La idea original va ser de l'escriptor valencià establert a la nostra ciutat Vicent Clavel Andrés, que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l'any 1930, es va canviar la data pel 23 d'abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l'any 1616, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. La festa, que coincidia amb Sant Jordi, va arrelar a Catalunya en  substituir, tàcitament, la festivitat de la Diada, aleshores prohibida i perseguida per les dictadures dels generals Primo de Rivera i Francisco Franco.

               El 1995, l’UNESCO instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, en una clara internacionalització d’una festa netament catalana.