18.- MONUMENT A JOAN GÜELL I FERRER

 

Monument a Joan Güell i Ferrer
Foto: Francesc Dalmau

             

                  En Jordi ha esgotat el seu discurs, però no ho ha dit tot. Sobtadament s’ha quedat en blanc, com si el seu pensament s’hagués endinsat, desorientat,  en una espessa boira. Burxa en la memòria, però ella, juganera, li ha apagat el llum de la cambra dels records. Ell es desespera. L’escocès, sorprès, l’observa. Allà, al mirador del Llobregat, just rere l’estàtua de Sant Jordi cercant el drac, el silenci s’ha infiltrat, sorneguer, entre els dos amics. Amb certa angúnia ambdós es llancen a la recerca, urgent, d’un nou tema de conversa que esbandeixi la pertorbadora callada. El troben. S’engresquen en el diàleg. I, sota un Sol plenament primaveral que invita al passeig, descendeixen del Parc de Montjuïc fins abastar la parada d’autobusos situada a la Plaça d’Espanya, a tocar de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, ben a prop d’on en Jordi va néixer i créixer.

Relleu de la cara davantera del pedestal
Foto: Francesc Dalmau

                Amb raonable impuntualitat, l’autobús arriba i frena dòcilment davant d’ells. S’hi enfilen sense interrompre la conversa, no fos cas que se’ls hi tornés a escapar. El vehicle tanca les portes amb un modest soroll metàl·lic i reinicia la programada marxa seguint  el curs de la Gran Via de les Corts Catalanes. Uns minuts després, s’atura davant del teatre Coliseum. Ells hi baixen, travessen la Rambla de Catalunya i es situen davant del monument a Joan Güell i Ferrer, esclavista, empresari i polític. Fundador de la fàbrica el Vapor Vell, cofundador de la Maquinista Terrestre i Marítima i constructor de la Colònia Güell.

           

Relleu representant el Comerç
Foto: Francesc Dalmau

 El monument, ubicat ran del marge dret de la Rambla de Catalunya, en un dels extrems de l’únic i petit passeig central existent a la Gran Via, és obra d’en Frederic Marés. S’inaugurà el mes de juliol de l’any 1945. Es compon de l’estàtua del personatge col·locada dempeus sobre un desproporcionat pedestal, aproximadament de forma paral·lelepipèdica. A la seva cara frontal destaca el relleu de dos querubins sostenint un fals escut de Barcelona –aquell que transforma els quarters de les quatre barres en dues banderes espanyoles-. A sota, hi ha gravada la llegenda: “Barcelona a Güell y Ferrer”. A la cara posterior es pot veure un altre relleu al·legòric a la Indústria. I a les laterals dos relleus més representen: el de la dreta l’Agricultura i el de l’esquerra el Comerç.

             Però aquest moment monument no és el què originàriament Barcelona dedicà a la persona d’en Joan Güell. Un cop mort, l’any 1872, la primera idea de perpetuar la seva memòria sorgir d’un grup d’empresaris, que la proposaren a l’Ajuntament barceloní, el qual acceptà la proposta i decidí ubicar-lo a la cruïlla de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes, zona que aleshores començava a urbanitzar-se.

             El projecte s’encomanà a l’arquitecte Joan Martorell i Montells i les obres s’iniciaren a principi de l’any 1886, si bé prèviament hagué de desviar-se la Riera d’en Malla, una de les moltes rieres que en aquella època descendien des de la Serra de Collserola fins al Pla de Barcelona. Precisament, la d’en Malla baixava seguint el traçat de la Rambla de Catalunya i, en conseqüència, passava per l’esmentada cruïlla, on s’havia d’erigir el monument.

Antic monument

Emplaçament de l'antic monument

             Enllestides les obres, el monument fou inaugurat el 31 de maig de 1888, el mateix any de l’Exposició Internacional. Tenia setze metres d’alçada i era format per l’estàtua de l’homenatjat, obra d’en Rossend Nobas, enfilada d’alt d’un pedestal en el que hi havia adossada  a cada un dels quatre costats  l’escultura d’una matrona sedent. Cadascuna d’elles representava el Comerç, la Indústria, l’Agricultura i l’Art, essent esculpides, respectivament, pels escultors Eduard Batiste i Alentorn, Torquat Tassó i Nadal, Maximí Sala i Francesc Pagès i Serratosa.

             Poc després de la sedició militar encapçalada pel general Franco el 18 de juliol de 1936, el monument fou destruït per grups d’anarquistes revoltats. Un cop acabada la Guerra Civil, els vencedors decidiren reconstruir-lo. A tal efecte, encarregaren l’obra a l’escultor oficial del nou règim, Frederic Marés, a qui també se li encomanaria la restauració d’altres monuments malmesos pel conflicte bèl·lic o per les revoltes que de l’aixecament militar se’n derivaren.

Emplaçament de l'antic monument

             Però en Marès no es centrà a reproduir fidelment el monument enderrocat. Si bé és cert que la seva escultura d’en Joan Güell és exacta a l’original, no ho és el nou pedestal. Sense escultures i amb menys alçada, perd monumentalitat i difereix notòriament del que projectà l’arquitecte Joan Martorell i Montells, el 1886. Tampoc, el monument, es col·locà exactament en el mateix indret on s’erigí l’original. En situar-lo en el lloc on és ara, la cruïlla de la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia quedà sense cap mena d’ornamentació. Anys més tard, cap el 1959, l’espai buit s’omplí amb el brollador existent avui dia, sobre el que s’incorporaren quatre querubins cavalcant sengles dofins, provinents de l’antic brollador que existia a la Plaça de Catalunya que es va substituir per les dues actuals fonts monumentals.