Per a ell, el parc de Montjuïc és el saló on romanen part dels seus records
d’infantesa, tot esperant que al seu pas siguin cridats per la memòria. La
proximitat de la llar on visqué els seus primers vint-i-cinc anys, facilità que
el parc esdevingués el pati de casa seva.
 |
| Foto: Francesc Dalmau |
Era allà, essent un nadó, on la mare el duia a prendre del Sol per a què “li
enfortís les cametes”. Era allà, essent preescolar, on terrejava intentant
construir, amb una pala i una galleda de plàstic, febles i efímers castells
medievals. Era allà, essent escolar, on jugava a pilota mirant d’emular el
Messi d’aleshores, es a dir, el davanter Ladislao Kubala. I era allà, on a la
primavera, aprofitant la festa dels dijous a la tarda, de la mà de la mare,
anava a berenar el pa i xocolata per ella preparat.
Del parc se’n coneix tots els
indrets i racons: la Font del Gat, per on baixaven una noia i un soldat; el teatre grec, on encara infant, assistí a
una representació del “Juli Cèsar” de William Shakespeare; el Museu Arqueològic
i el Nacional d’Art de Catalunya, entre quines sales el seu pare li descobrí
els orígens del nostre país, l’apropà al món clàssic i l’introduí en la sensibilitat romànica i
gòtica; l’escultura de Sant Jordi cercant el drac, de totes les escampades pel
parc, la seva preferida.
 |
| Foto: Francesc Dalmau |
 |
| St. Jordi de la façana principal Palau Generalitat |
L’Andrew coneix sobradament la llegenda de Sant Jordi, també és el patró d’altres
nacions europees com Anglaterra, Portugal o Grècia, però desconeix la relació
que hi pot haver entre la celebració de la festa del sant a Catalunya, amb la de la Rosa
i amb la Fira del Llibre.
 |
| Capella de St. Jordi Palau de la Generalitat |
 |
| Porta principal casa Ametller |
 |
| St. Jordi del claustre de la Catedral |
 |
| St. Jordi del Temple de la Sagrada Família |
El seu amic i guia li comenta
que les dues primeres festivitats estan
relacionades entre si des de fa més de cinc-cents anys. És al segle XV –li diu-
que les Corts Catalanes decreten festiu el dia de Sant Jordi. La seva
celebració tenia lloc a la capella del Palau de la Generalitat, on es repartien
rams de flors a les dames que assistien a la funció religiosa que s’hi
celebrava. Inicialment, la festa tenia un caràcter marcadament palatí i
senyorívol. Més tard, però, es
popularitzà. Es permeté al poble l’accés
a la capella i s’autoritzà que la fira de les roses, que s’ubicava a la Plaça
Sant Jaume i el carrer del Bisbe, s’estengués pel pati del Palau. Aquesta fira
era anomenada “la fira dels enamorats”, donat que hi anaven les parelles de
promesos, de nuvis i de casats de nou, per tal de seguir el costum que els
homes obsequiessin a les seves parelles amb un ram de roses. Costum que s’ha
perllongat fins als nostres dies. Així, la tradició ha convertit a Sant Jordi
en el patró dels enamorats catalans, de la mateixa manera que Sant Valentí ho
és dels enamorats dels països anglosaxons.
La
Festa del Llibre no té cap tradició. El seu origen és molt més recent. Segons
algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926. La
idea original va ser de l'escriptor valencià establert a la nostra ciutat
Vicent Clavel Andrés, que la va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de
Barcelona. Poc després, l'any 1930, es va canviar la data pel 23 d'abril, per
commemorar que aquest mateix dia però de l'any 1616, encara que segons
diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William
Shakespeare. La festa, que coincidia amb Sant Jordi, va arrelar a Catalunya en substituir, tàcitament, la festivitat de la
Diada, aleshores prohibida i perseguida per les dictadures dels generals Primo
de Rivera i Francisco Franco.
El 1995, l’UNESCO instituïa
el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, en una clara
internacionalització d’una festa netament catalana.
