dimarts, 7 de gener del 2014

7.- MONUMENT A FREDERIC SOLER I HUMBERT (SERAFÍ PITARRA)

     Just en Jordi finalitza la ressenya de les característiques del monument a Cristòfor Colom, l'Andrew hi encara la càmera de fotografiar i capta tots els grups escultòrics i baix relleus que abarca el seu camp de visió. Endut per la fília fotogràfica enfoca, també, l'estàtua d'en Ròmul Bosch i Alsina que, arraconada en un extrem del moll de les Drassanes, sobreviu, discreta i ignorada, sota l'ombra del gegantí monument veí.

      En Jordi estira la màniga de l'amic. Li fa veure que aquella escultura no forma part de l'obra que acaben de visitar. L'apressa. Encara tenen temps de veure'n un altre, de monument. Giren en rodó. Enfilen Rambla amunt fins abastar la petita Plaça del Teatre (abans Pla de les Comèdies), oberta al marge dret de l'emblemàtic passeig. Al seu centre, sobre un basament dissenyat per Pere Falqués, s'eleva ufanosa l'escultura sedent deFrederic Soler i Hubert, obra de l'escultor Agustí Querol.


      Frederic Soler i Hubert (més conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra), poeta, dramaturg i empresari teatral, és considerat el fundador del teatre modern català. La seva obra és extensíssima i en vida gaudí d'una extraordinària popularitat, fins a l'extrem que el seu monument es finançà per subscripció popular, a banda dels ajuts institucionals, com ara els dels Ajuntaments de Tarragona i Mataró, i de les aportacions provinents de les recaptacions de les representacions fetes al Teatre Romea, del que en Pitarra n'havia estat l'empresari.

     Es comenta que l'escultura té la mirada perduda perquè està buscant la inspiració de les seves obres.Teatre Principal, tot convidant  la gent a entrar-hi.També es diu que està mirant al

      És de remarcar que uns versos seus estan gravats en el monument ubicat al Fossar de les Moreres, dedicat als herois morts en defensa de  Barcelona, durant el setge de 1714. Els versos estan extrets d'un poema on s'expressa el dolor de l'enterrador del Fossar en trobar, entre els cossos dels soldats morts que esperen ser inhumats, el càdaver del seu fill;  i la ràbia del pare en descobrir que vesteix l'uniforme de l'enemic. És aleshores que l'enterrador exclama:

     Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor,
     fins perdent nostres banderes
     serà l'urna de l'honor.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada