| Monument a Rius i Taulet Foto: Francesc Dalmau |
| Bust i al.legories al Treball i a Barcelona Foto: Francesc Dalmau |
Palplantats davant d’un semàfor, impertinent i autoritari, que els barra el pas amb el llum vermell irritadament encès, els dos amics contemplen la imponent silueta de l’Arc de Triomf alçant-se a pocs metres davant seu. En aquesta hora del dia, el Sol nítid i obliquo, s’escola pel dessota de l’arcada accentuant els seus relleus i volums. Potser és l’efecte del contrallum, però en Jordi té la sensació de percebre’l més gran que d’altres vegades. El semàfor, ara amable i sol·lícit, els invita a travessar la calçada. Amb passa ràpida traspassen l'arc per sota. En aquest moment a en Jordi se li descontrola la imaginació. Es es veu investit de “tribunus militum”, desfilant triomfant al capdevant de la seva legió de la Roma imperial...bé...millor de la Roma republicana. És una fantasia que no pot compartir amb el seu amic escocès. El seu origen de gaèlic escassament romanitzat no ho permet. El somni és fugisser. En un tres i no res arriben a l’altre extrem del Passeig Lluis Companys. Allí, a tocar de l’entrada principal del Parc de la Ciutadella, s’alça el monument a Francesc de Paula Rius i Taulet.
| Al.legories a la Fama, la Indústria, la Ciència i l'Art
Foto: Francesc Dalmau
|
El monument se li dedicà en reconeixement, com alcalde de Barcelona, a la seva gran tasca de transformació urbanística de la ciutat. Efectivament, Rius i Taulet fou un gran impulsor de l’Exposició Universal del 1888, gràcies a la qual Barcelona adquirí renom internacional. Promogué la urbanització de la Gran Via de les Corts Catalanes, de la Plaça de Tetuan i de la Plaça Letamendi. Cedí els terrenys per a la construcció del Palau de Justícia. Enderrocà la part de la muralla de Mar que encara quedava dempeus, per obrir el Passeig de Colom. Construí el Cementiri de Montjuïc i creà la Banda Municipal i la Galeria de Catalans Il.lustres. Aquesta extraordinària activitat generà un elevat cost econòmic que despertà fortes crítiques. Crítiques que no aturaren l’actuació de l’alcalde. “Fes el que deguis, malgrat deguis el què facis”, deia sovint.
El monument és obra de Pere Falqués i Manuel Fuxà. Arquitecte i escultor que guanyaren el concurs convocat per l’Ajuntament. Està format per un basament o pedestal sobre el que descansa un obelisc de pedra. A la cara frontal s’incrusta el bust del personatge homenatjat i a la posterior una figura alada, que representa la Fama, i als seus peus tres petits genis simbolitzen la Indústria, la Ciència i l’Art.
Bust de Francesc Rius i Taulet
Foto: Francesc Dalmau
|
Dretes sobre el pedestal, les estàtues d’un home i d’una dona flanquegen el bust. La primera representa el Treball i la segona la ciutat de Barcelona retent homenatge al seu alcalde. Tant les escultures com el bust s’esculpiren en bronze. També els relleus situats en els quatre angles del basament, al·lusius als monuments erigits durant el mandat d’aquest il·lustre alcalde.
Enllestida la visita al monument, l'Andrew, impressionat per l'amplada del Passeig de Lluís Companys (abans anomenat Saló de Sant Joan) elogia la genialitat i monumentalitat del Pla Cerdà. En Jordi se'l mira escèptic. Ell és, potser, del pocs barcelonins que el critica. El considera monòton i mediocre. I recorda al seu amic que va ser imposat per Reial Decret pel govern espanyol, que no va tenir en compte el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona que declarà guanyador el Pla d'Antoni Rovira i Trias, molt més original i espectacular que el d'en Cerdà.
El teu escrit m'ha fet interessar per la figura de Rius i Taulet. Hauríem de conèixer més bé els que van fer créixer i prosperar la nostra ciutat. Gràcies per tot.
ResponElimina